domingo, 3 de diciembre de 2006

Mitja Marató de Mataró'06


Després de la meva experiència en la Mitja Marató de St. Cugat en la que el Javi no em va poder acompanyar, teníem clar que quedava pendent correr una junts, doncs hi ha coses que no es poden acceptar... ; )

Dit i fet! El 3 de Desembre de 2006 ens presentàvem a la sortida de la 9ª Mitja Marató de Mataró (juntament amb l'Iñaki que continuava amb la seva preparació per a la Marató i l'Adrià).

Era el debut del Javi en una carrera d'aquesta distància i, com no podia ser, s'hi va presentar amb molt poca preparació i entrenament previ i havent jugat un partit de futbol el dia abans... Potser algún dia això ho canviarem...

L'objectiu estava clar: acabar la prova i veure com el Javi reaccionava davant d'aquest nou repte...

Evidentment, tot va anar sobre el previst.. la Mitja de Mataró és un bon escenari per debutar, doncs té un perfil mot planer, amb molt poc desnivell i un molt bon ambient. Els primers quilòmetres els vem fer tranquils, per no haver de patir al final i guardar forces... El Lluís marcava el ritme al Javi (haig de dir que, amb o sense el Javi el ritme hagués estat el mateix...) i a mesura que anaven passant els km l'objectiu el teníem cada cop més clar.

Arribat al km.17 els primers síntomes de cansament van anar apareixent, però no van ser obstacle per acabar la cursa amb molt bona nota! Fins i tot l'últim quilòmetre (amb lleugera pujada) el vem fer a bon ritme i el Javi es va permetre el luxe d'esprintar els últims metres !!! temps final: 1:50min!!

Objectiu més que complert !!

El milor de tot: les ganes de seguir fent curses i AS-PAC-TA-CU-LÁ la bossa obsequi que et donen al final de la cursa plena de regals de productes de neteja de la marca que patrocina aquesta Mitja (collons! com pesa la bossa!!)

miércoles, 23 de agosto de 2006

Luz Ardiden


L'endemà d'haver pujat el Tourmalet, ens vam decidir pujar l'altre gran port de la zona, el mític Luz Ardiden... L'Iñaki ja n'havia tingut prou de BTT i va decidir quedar-se a la piscina del càmping de relax (atenció a la foto de banyador...jejeje)


Mentrestant, els germans Badia i el Lluís ens vem tornar a pujar a les BTT's i amb més il·lusió que forces a les cames vam iniciar la pujada a l'estació d'esquí.

No és un port tan llarg ni tan dur com el Tourmalet, però per uns simples aficionats com nosaltres i tenint en compte les condicions en les que estàvem, realment se'ns va fer etern...

Un altre cop un dia ideal.. sol, cap núvol i gens de vent van fer que l'inici del port fos a bon ritme... arrossegant el cansanci del dia anterior, cada un de nosaltres vem anar agafant el nostre ritme fins arribar a les primeres "grans" rampes: i és que, tal i com deiem, tot i no ser un port tan llarg com el Tourmalet, si que té dos trams de 2km cada un amb un percentatge mig de més del 10%... buf! quin martiri amb el que portàvem a sobre...


Finalment, tots tres vam coronar el port sense parar i disfrutant del paisatge... Al igual que ens va passar amb el Tourmalet, les sensacions de pujar un port d'aquestes caracterísitiques són indescriptibles !


Tan debó en un futur hi puguem tornar.

Deixem com a record un recull de més fotografies d'aquell gran dia.



martes, 22 de agosto de 2006

Tourmalet

Finalment i després de donar-hi moltes voltes, el 21 d'Agost de 2006 l'Iñaki, el germans Badia (Javi & Nacho) i el Lluís ens vam decidir anar a fer el Tourmalet... Una vegada més, sense pensar-hi gaire (doncs hi vem anar amb les nostres BTT) i amb un estat físic que deixava molt que desitjar (com sempre...)

Sortint de l'Escala, vem anar fins el poble de Luz-Saint-Sauvenour, on ens vem allotjar a un càmping a la base del Tourmalet. Només arribar, vem preparar les nostres BTT's (portàvem neumàtics de carretera) i com encara quedaven un parell d'hores de llum vem decidir fer un petit escalfament rodant per la zona i pujant els primer 5km del Tourmalet... Sens dubte ens va servir per entendre el que ens esperava per l'endemà!!


Després d'un bon sopar i havent dormit com es pot dormir en dues mini tendes, l'endemà amb un temps inmillorable ens preparàvem pel gran repte... 21km per endavant, amb un pendent mig del 10% i 1.404 metres de desnivell positiu...


Vem iniciar la pujada a un ritme tranquil. Els 4 "disfrutant" dels primers kilòmetres, pensant que era una ocasió única i realment, millor dia no podíem haver tingut. Poc a poc, anàvem guanyant desnivell i acumulant km a les cames. Cap al km.10 s'arriba al poble de Barèges-Barzun... una espècie de punt mig a partir del qual, tant pels kilòmetres acumulats com per les rampes, comença la veritable duressa del port...

El paisatge també canvia, abandonat els arbres i la vegetació per donar pas a les muntanyes verges i a ple sol seguir el camí cap els 2.115metres. A partir d'aquest punt, cadascú de nosaltres va seguir marcant el seu ritme (el principal objectiu era arribar a dalt sense parar)...


Després de més de dues hores pedalant, vem anar coronant el port !

Realment s'ha de reconéixer que és tota una experiència... 20km pujant sense pausa, amb pendents (especialment l'últim kilòmetre) infernals i a vegades et dóna la sensació que mai has d'arribar. Això si, l'ambient de ciclisme que es respira és increible. Més i més ciclistes pujant fan que aquell dia un no el pugui oblidar mai.



Un cop els 4 vem ser a dalt i després de les fotos de rigor pertinents (més alguna que altra beguda no desitjada...), començava el que seria la millor part del dia... La tornada! És a dir, el descens cap al poble... buf! mai ens havíem cansat tant baixant.. i és que 20km amb aquest pendent i sense pensar-hi gaire és espectacular... llàstima que duri tan poc! ;-)

Això sí, per la tarda i un cop recuperats, vem anar a un balneari a "recuperar" les forces, fer banys de contrastos i preparar les cames pel que ens esperava el dia següent...

Deixem un recull de fotos inoblidables i que esperem algún dia poder repetir. Ens agradaria molt poder tornar-hi.. Això si, amb una bici més adient i amb una preparació una mica més adecuada...


Foto record al cim del Tourmalet



El germans Badia, al cim del Tourmalet amb el monument al ciclista



Promesa complerta...! un vodka amb taronja i una cervessa al cim del Tourmalet