Després d'un període de certa "innactivitat" en quant a proves esportives, el 7 d'Octubre de 2007 ens vem apuntar a la Mitja Marató de St. Cugat.Comentari que no aplicava al "mestre" Iñaki que, juntament amb l'Adrià - un amic de la feina del Javi - marcaven un ritme fortíssim i impossible de seguir per part nostre (aquests dos si són uns cracks!)
Per darrere, el Javi, el seu germà Nacho i el Lucho anàvem fent. Ritme tranquil, però acumulant kilòmetres i cansanci. L'ajuda "psicològica" del Jofre (que seguia la prova amb BTT) i de les nostres parelles, com sempre bàsica per poder anar sumant distància.
Mentrestant, l'Alberto ve pendre la decisió d'anar al seu ritme. Menció especial per a ell, doncs segurament, sense encara saber com, es va veure ficat en aquest "merder"... Es va presentar a St. Cugat amb no més de 5 dies d'entreno, sense haver corregut mai més de 10km - només 10km a la carretera de les aigües la setmana abans - i amb caps de setmana previs a la cursa plens de sopars i festes... tot i així, va finalitzar la Mijta!
Per primera vegada, el genoll del Lluís va dir prou. Cap el km.16 se li van reproduir uns dolors d'anys enrere que l'impedien seguir el ritme del germans Badia i va haver d'anar afluixant, fins el punt d'haver de caminar en certes fases, doncs el dolor era considerable...
Finalment, el Javi i el Nacho acaben la cursa per sota de les 2 hores i el Lucho "fregant" el límit de les 2h. Lliçó apresa per tots doncs no es poden fer aquestes coses sense la mínima preparació necessària.
Això si, l'esmorzar posterior a cal Riera-Montemar d'aquells que fan història!
A més, ens va servir per fer la despedida de l'asfalt (temporal) del "mestre" Iñaki... A les seves cames infinitat de Mitjes Maratons i una Marató (la de Barcelona) entre molts altres reptes aconseguits (destacar també la Matagalls - Montserrat, el Burriac atac!, etc...) Ell ens ha iniciat en aquest món i estem convençuts que, com els grans esportistes, tard o d'hora tornarà al seu àmbit natural (l'asfalt) - NY ens espera!
