Estant per l'Escala de vacances, el passat dijous 12 d'Agost vaig tindre la "gran idea" de pujar desd'aquí fins a la Cerdanya en bici. De fet, els meus pares hi havien d'anar a passar el dia, i era l'excusa perfecte per poder pujar amb bici, i baixar després amb ells. Així que tot va començar primer en veure la ruta, i saber si aquest repte d'estiu era factible. La veritat és que em van sorgir alguns dubtes, especialment el saber si físicament estaria preparat. Des de feia dies que ja no entrenava com ho havia estat fent fins aleshores, però com no tenia temps per pensar-m'ho gaire, em vaig decidir a provar-ho,... a por ello!!A les 8h sortia des de l'Escala, amb la ruta més o menys clara, i carregat amb una petita motxila amb un plàtan, un entrepà, alguns gels, un tallavents, i alguns diaris per si feia fred a les baixades.Els primers 20km van des del poble de l'Escala per la carretera general fins la sortida de l'AP-7. A partir d'aquí, direcció Banyoles per una carretera veïnal ben asfaltada, on no passava cap cotxe, i amb uns paisatges brutals! Aquest tram va ser entretingut ja que la carretera és un puja i baixa.
Així, arribava a Banyoles amb uns 40km aproximadament. A partir d'aquí comencen les primeres rampes, un petit port de 2km a la sortida de Banyoles m'avisa que la ruta no serà fàcil. Anava molt mentalitzat que el dia seria llarg, i per això vaig prendre-m'ho amb molta filosofia per no cremar-me abans d'hora. Aquesta carretera també preciosa, i amb un tràfic mínim!! Així vaig anar passant pels pobles de Mieres, Sallent, fins arribar a Santa Pau, un dels nuclis volcànics més coneguts de la zona de la Garrotxa. Va ser aquí on vaig fer la primera parada per menjar algo i agafar forces!. Sortint de Santa Pau, hi ha un parell de km més d'intensa pujada que acaben amb una baixada fins el poble d'Olot. Fins ara, el recorregut genial!!
Una vegada creuat Olot, s'agafa la nacional N-260, on el tràfic s'intensifica una mica. Es passa per la Vall de Bianyà fins arribar als túnels de Capsacosta, el primer punt conflictiu del dia. Sabia que no es podien creuar els túnels per dins, però imaginava trobar una ruta alternativa fàcil. I de fet, lo que vaig trobar va ser un port de 8km que em va desmuntar bastant mental i físicament. No m'ho esperava gens ni mica... però no hi havia alternativa, així que cap amunt!! La pujada llargueta i amb alguna rampa de desnivell durillo... semblava que no s'acabava mai. Durant la pujada, a uns 200m, tenia un ciclista que no vaig poder atrapar fins al cim. Una vegada allí vam fer plegats la baixada, fins arribar a St. Joan de les Abadesses. Sense voler-ho, el fet de trobar-me amb algú i compartir aquells km plegats em va ajudar a refer-me de la inesperada desviació. Un cop a St. Joan de les Abadesses trencava en direcció Ripoll on realment començava la prova de foc.
Davant de la església de Ripoll va caure paradeta obligatòria per carregar bidons, menjar alguna cosa i agafar més forces, perquè des d'allí fins dalt de la Collada m'esperaven bastants km d'autèntica pujada. Físicament, malgrat els km fets fins aleshores em trobava força bé, i molt conscient que ara venia la part dura.
Fins a Ribes de Freser la carretera bastant transitada, i amb un desnivell no molt fort. A partir de Ribes, és on comença la veritable collada, i és on apareixen algunes rampes importants, i més després de tants km. Va ser a partir d'aquí, on a més el cel va començar a quedar tapat, i a lo lluny es començaven a veure uns núvols amb no gaire bon aspecte... Així que a seguir per intentar parar el menys possible.
El següent poble de referència ja era Planés, al costat de Planoles, on sabia que hi havia el desviament per agafar l'antiga carretera de la collada. Per lo que vaig estar mirant la tarda anterior, el recorregut era més curt que el que passa per la carretera habitual de la collada, però lo que no sabia era la sorpresa final que m'esperava... Així, a Planés vaig agafar el desviament a mà esquerra, enllaçant amb una baixada que arriba al costat de la via del tren. A partir d'aquí, el desnivell torna a ser cap amunt! i amb una carretera estreta i amb molt poc tràfic. Al cap de 3km van aparèixer les primeres gotes, però per sort la pluja no acabava d'arrencar del tot... Molta més pressa no podia donar-me ja que les forces començaven a estar al límit. Després de 5km des de Planés, per fi arribava la poble de Tossa. Estava força desorientat ja que no sabia quants km em faltaven per arribar a dalt. Sabia que la collada era llarga i anava mentalitzat, però el fet de no tenir clara distància restant, no em tranquil·litzava ja que no podia regular les forces. A partir d'aquí, va començar l'autèntic infern de la jornada. Una vegada creuat el poble de Tossa, a mà esquerra, hi ha un pont que creua la via del tren amb un pujada brutal. La vaig agafar amb ganes i convençut que seria un petit tram... però no!! Allò és va allargar durant pràcticament 800m, i semblava que no afluixaria mai. Per sort, vaig trobar un petit descansillo però acompanyat d'una senyal de... "pròxims 3km desnivell del 10%"... buff!! No m'ho podia creure!! Joder!!
Evidentment no hi havia volta enrere, així que intentar agafar un ritme que m'ajudés a arribar a dalt com fos. Els primers 500m bé, però em vaig adonar que allò no seria fàcil, ja que les cames ja no anaven com havien d'anar, i no aconseguia sentar-me a la bici per agafar una cadència constant. Així que van aparèixer les primeres "S" a la carretera, i lo únic que buscava en l'horitzó eren alguns descansillos. Desafortunadament, ni descansillos ni res!! 3km sense cap tipus de pausa. La velocitat mitja d'aquests 3km segurament no devia sobrepassar els 10-11km/h. Realment anava parat, amb una cadència al límit per no quedar-me clavat. Al final no sé com (bé, amb molt de patiment i esforç), arribava a dalt de tot, que grande!! Semblava que la part dura havia quedat enrere i ara ja només quedava disfrutar de la baixada!!... però...
Fins aquell moment, per sort la pluja m'havia respectat, però només començar el descens direcció La Molina va començar a diluviar. També van aparèixer de cop i volta llamps i trons que feien por. La meva intenció inicial era arribar al poble de Prullans, que és on els meus pares estaven, però a mida que anava baixant vaig adonar-me que allò seria impossible. Per un costat ja no em quedaven forces, i d'altra banda cada vegada plovia més, i lo que em feia més respecte de tot, era que els llamps queien amb molta més freqüència i més a prop. Així que la meva aventura va acabar a La Molina, a sota d'un pont protegint-me dels llamps, la pluja, i fins i tot una estona de pedra.
Finalment em van sortir 161km en total, amb un desnivell acumulat en pujada d'uns 3.700m. Una gran excursió que vaig disfrutar moltíssim, però amb el regustillo amarg de no poder arribar fins on volia, així que crec que algun dia ho hauré de repetir per poder arribar fins el poble de Prullans, i espero que amb la següent vegada sigui amb la companyia del Lluís.
Aquest és el link del recorregut:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1099252
* Les fotos que hi ha no són fetes per mi, desafortunadament la càmara no va funcionar...
Així cap a les 12h del matí es donava la sortida a aquesta prova amb aproximadament 100 persones, un ambient molt familiar i molta calor....
El circuit, amb els primers 2km amb tendència a pujar i després, agafant el camí de Llívia cap a Onzes, amb certa tendència a la baixa i amb una mica de tot - pedra, fang, sorra, trams de riu, gespa, etc... un circuit molt maco!
I a l'acabar.... la recompensa d'un bon bany amb la "family"... això no para de crèixer!! - 7 mesos...
_________________________________________________________
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
