Triathlon Half de les Garotxes (Altriman)

Finalment el dia havia arribat, i el nostre gran repte de la temporada començava. La triatló de Les Garotxes, distància Half, i compartint part del recorregut, amb el que diuen un dels ironmans més durs del món, l'Altriman. Gran repte a la vista!!

A les 8.30h arribàvem a boxes i les sensacions eren bones, però amb una mica d'incertesa per saber si seriem capaços de saber regular les forces. Ni el Lluís ni jo, mai havíem fet una triatló de mitja-llarga distància i no sabíem que tal respondríem. Tot i així, mentalitzats per aconseguir-ho!!

Aquesta vegada ens juntàvem 7 fieras de l'equip de La Salle.


A les 9.30h es donava la sortida. Per endavant, 1,9km de natació, 88km de bici i 21,1km corrent. La primera part de la cursa era la que em feia més por, ja que encara no acabo de tenir per la mà la natació. No es tant un tema físic, sinó més aviat mental. Si no aconsegueixo agafar un ritme constant, començo a angoixar-me i a respirar descompensadament, fet que em provoca molt esgotament. Per sort, aquesta vegada no va ser així. Vaig agafar un ritme molt tranquil i progressiu, i realment em vaig sentir força còmode. Així, sortia del llac content per haver aconseguit superar aquest primer tram amb un temps de 35min 22seg.

Sortida de l'aigua.

Amb el Lluís simplement ens separàven un parell de minuts...


Transició relaxada i amb ganes de començar a rodar. El recorregut pintava molt dur. 2 voltes a un recorregut de 45km, amb 3 ports de muntanya i un desnivell acumulat de 1.800m.

Els primers km eren força ràpids i em van anar bé per estirar les cames. Al km 5 començava el primer port, le col du la Creu. Les primeres sensacions horribles!! Cames encarcarades i començant a patir. Els primers km no van ser gaire bons, ja que malgrat anar a un ritme tranquil, no acabava de trobar-me a gust. Després dels 3km de pujada amb algun tram de desnivell complicat arribava a dalt, i començava una baixada ràpida i un pel perillosa, així que amb calma. El segon port (le col de la Llosa) era més llarg, però amb rampes no tant pronunciades. Això em va anar bé, perquè poc a poc agafava ritme. La baixada igualment de ràpida però amb millor asfalt i més ample. A partir d'aquí, venien trams plans per acabar amb un últim petit port (le col de la Salite) abans d'arribar al poble de Formigueres. Una vegada allí, de nou cap al punt de partida i a per la segona volta. Aquesta segona part molt millor que la primera. Ritme més constant i amb una millor cadència. Així, arribava al final dels 88km amb un temps de 3h30min, però amb les cames bastant cansades...


Brutal foto del Lluís acoplat!!


Passo la transició, i començo la primera volta al llac. No volia cremar-me i començo molt suau, per intentar agafar ritme, i veure que tal responen les cames. Les primeres sensacions correctes, malgrat això començava la lluita mental per no parar i seguir corrent. Al km4, una pujada de 800m em fa caminar, impossible pujar allò corrent!! De totes formes, no em desanimo perquè veig que no sóc l'únic que camina i sóc conscient que queda molt. Poc a poc vaig sumant km fins arribar a completar la primera volta. A l'inici de la segona volta se'm fa dur pensar que encara haig de fer de nou els 10km, per tant a seguir amb la meva petita lluita interna per no pensar més enllà. Per sort, dona els seus fruits ja que en tota la segona volta no paro de córrer en cap moment, ni en la pujada!! Així, una vegada ja en els últims 400m, a apretar els dents i a esprintar per acabar amb un temps de 1h 52min.


Finalment, el temps total 6h03min!! llàstima que per 3min no baixo de les 6h!! malgrat això contentíssim d'haver acabat i haver disfrutat molt!, evidentment, amb patiment però satisfet per haver estat capaç d'haver gestionat bé les forces. Acabo molt cansat físicament, i també mentalment. Mai m'hagués imaginat que lluitar contra un mateix fos tan esgotador.

D'altra banda, el Lluís també va acabar, i això em va donar una doble alegria perquè amb molt poc entrenament va ser capaç de finalitzar amb boníssimes sensacions!! Felicidades Luís!!! y ya con ganas de leer tu crónica!!

Ara, a recuperar forces i a pensar en pròxims reptes... algun Ironman?? buff!! crec que necessito recupera-me uns dies més!!

____________________________________________________

Primer de tot felicitar al Javi pel seu temps, per la manera com va acabar el Half i, per sobre de tot, per esperar-me a l'arribada 45min sota una tormenta d'aigua i pedra i un fred de nassos...

Arribava a Les Angles amb una barreja de sensacions: per un costat, amb unes ganes i motivació brutals per poder fer el meu primer triatló en distància Half en un entorn com el de Les Angles i, per altre costat, sent conscient que el poc volum d'entrenaments que portava a sobre em feia dubtar molt de si seria capaç d'acabar i, él més important, disfrutar d'aquesta triatló...

Tenia molt clar el què havia de fer: sortir tranquil, anar al meu ritme i intentar sempre tenir aquella reserva de forces que et permet anar avançant km a km...

La sortida de la natació em va impressionar... No erem gaires triatletes, però l'entorn del llac de Matemale, el bon dia que feia i els 1,9km que teníem per endavant em motivàven molt... a un ritme còmode, vaig anar avançant i amb millors sensacions de les previstes, sortia de l'aigua amb un temps de 37min...

Transició sense presses (tot el contrari), amb calma i en tot moment buscant el suport de la Txell...quina passada veure a algú tan aprop i animan-te tant en una prova com aquesta...

Començava doncs el sector que més m'agrada (la bici) i que, setmanes abans, havia tingut la oportunitat de fer.... potser perquè sabia el que m'esperava, la primera volta me la vaig pendre a ritme tranquil.. no volia forçar gens ni cansar les cames... un cop passats el Col de la Creu i el Col de la Llosa, la Txell es va posar amb el cotxe darrere meu per fer el sector Les Angles - Formigueres - Les Angles.. novament una injecció de moral a tope per començar la segona volta... Un cop coronat per segona vegada el Col de la Llosa, vaig veure que podria acabar aquest sector fins i tot millorant el temps que tenia previst, el que em donava ànims per començar la cursa a peu... no obstant, els últims 8km em va començar a entrar una fatiga important a les cames i aquí és on va començar la meva lluita mental...

Novament transició molt tranquila i pausada... sense tenir clar si sortir a correr era la millor de les opcions, decideixo intentar fer la primera volta i a veure quines sensacions tinc... Al principi em noto amb les cames molt cansades però em permeten agafar un ritme amb el qual em noto més o menys còmode... paro als avituallaments per hidratar-me i la meva lluïta mental continua... el pitjor arriba amb el tram de pujada que comentava abans el Javi.. 800m infernals que els faig caminant doncs les cames no em donen per més... Aprofito el tram de baixada per intentar tornar a agafar el meu ritme (més aviat, diria la meva "marxeta") i així completar la primera volta... torno a veure a la Txell i això m'anima més que mai... ara o mai, així que sense pensar-ho començo la segona volta...

I el pitjor estava per venir...es va començar a tapar i una sèrie de núvols negres van començar a descarregar pluja i poc després a pedregar... tot i així i a ritme de "marxeta" - exceptuant la segona pujada de 800m on novament vaig haver de caminar - vaig aconseguir arribar a la meta, sota una pluja constant, amb molt fred però amb la sorpresa de veure al Javi i a la Txell que m'estaven esperant... aquest moment no té preu i val tots els esforços fets!!

Gràcies a tots dos i, un cop més, gràcies en especial a la Txell per tot el seu suport, seguiment, fotos i paciència, no només el dia de la prova i les 7 hores que vaig tardar en poder acabar-la, sino per totes les hores d'entrenament, etc....

De tot el viscut, em quedo amb:

* les ganes de seguir sumant i poder tornar a fer un dia alguna prova d'aquest estil (això si, amb més volum d'entrenaments!!)

* la lluita mental contra un mateix que suposa estar casi 7 hores competint... és esgotador però al mateix temps, et dona unes sensacions úniques...

Temps Javi:

Swim - 00:35:22

Trans1 - 00:03:00

Bike - 03:30:39

Trans2 - 00:01:36

Run - 01:52:26

Total - 06:03:03

Temps Lluís:
Swim - 00:37:20
Trans1 - 00:03:56
Bike - 03:48:49
Trans2 - 00:03:04
Run - 02:16:23

Total - 06:49:32

Triatló Sprint Puigcerdà

El cap de setmana passat vam fer una nova triatló a Puigcerdà. Aquesta vegada era distància sprint (750m nedant, 20km en bici i 5km corrent). L'objectiu, a més de disfrutar i veure qui guanyava entre el Lluís i jo, era acabar de preparar el gran repte de la temporada, la Half de Les Angles.

Així, esperàvem trobar un dia agradable i amb bona temperatura, però només tirar-nos al llac, va començar a diluviar!!! El tram de natació era donar dues voltes. Molta gent per poc espai, però malgrat això, tant el Lluís com jo ens vam saber refugiar dels cops.

La primera transició va ser ràpida, i vam agafar la bici amb molta prudència. Seguia plovent molt, i evidentment qualsevol baixada era un perill. El Lluís va sortir davant meu, i malgrat jo pensava que l'atraparia no vaig poder fer-ho en tot el circuit. El recorregut ens portava fins l'inici de la Collada de Tosses, i cap a munt durant 4km. La baixada va ser dura, ja que en comptes de ploure va començar a caure pedra!! Buff!!
Finalment tornàvem a arribar al poble de Puigcerdà, amb un últim km de pujada fins a boxes bastant dur.

Entràvem ja al tram de córrer i tenia al Lluís a uns 100m davant. No volia que se m'escapés i vaig apretar per atrapar-lo amb l'intenció d'anar plegats, però les sensacions van ser molt bones i quan l'havia atrapat vaig seguir a tope.

Finalment, arribàvem a meta amb una diferència molt curta, i contents per haver sumat una triatló més.

El Fer, company de l'equip de triatló segueix a un altra nivell, i a dia d'avui no l'engaxem, però que no es despisti perquè com ens hi posem... jeje...

Els temps:
I ara, a una setmana vista de la Half de Les Angles a esperar impacients per veure de què som capaços. Amb moltes ganes e il.lusió encarem aquests últims dies.