sábado, 27 de marzo de 2010

Trineu'10

El dissabte 27 de Març amb el Javi vam anar a l'estació d'esquí de fons d'Aransa per participar a la triatló d'hivern - Trineu'10 - organitzada per la gent de Triatreves. Aquest cop, vam coincidir amb el germans Gangolells (l'Abel i el Moi) responsables del gimnàs i de la secció de triatló de La Salle....
Es tracta d'una prova que es disputa en la modalitat per parelles, per la qual cosa amb el Javi ens vam apuntar sota el nom de "Los Mac's"... l'objectiu era clar: intentar anar al màxim, però sempre junts, per tal de poder ajudar-nos l'un a l'altre!

La prova, constava de tres circuits:
4km de running per la muntanya era la primera de les modalitats. Circuit de puja baixa (2km en baixada, 2km de pujada) on a l'inici hi havia molta neu que dificultava el poder avançar... En aquest primer tram, el Javi que està molt fort tirava de mi (esperant-me en alguns moments doncs personalment, circuits tan explosius em maten...)
Al final però, una mica de patiment per arribar a la zona de transició entre els 5 primers...


Després d'una ràpida transició, ens esperaven 20km de BTT. Un altre cop, circuit de 10km de baixada per enllaçar amb 10km de pujada amb el mític por d'Aransa per finalitzar... La baixada simplement espectacular... els primers 5/6 km tot el circuit nevat i les caigudes (algunes d'elles molt espectaculars) van ser la tònica... voltaretes, enfonsades, clavades de manillar... un recital per part dels dos!

Després de 10km de pujada molts durs i amb un desnivell considerable, tornàvem a arribar a l'àrea de transició on ens esperaven els esquís de fons i un circuit de 7km per endavant...

Després d'una transició una mica caòtica (la meva bota dreta no hi havia manera que entrés) ens enfilàvem muntanya amunt i amb la incògnita de com ens en sortiríem en una modalitat on el Javi s'hi estrenava (mai abans s'havia posat uns esquís de fons) i jo era la segona vegada (el cap de setmana abans vaig escapar-me a Guils per fer el primer tastet)...

Per sort, les cames ens van aguantar prou bé i vam poder mantenir la 5a posició final.
Això si, l'arribada final no va tenir preu... amb rampes a les cames del Javi i un estil per part dels dos que esperem millorar per la propera ocasió.

Finalment, felicitar a l'Abel i el Moi doncs un altre cop van demostrar que estan en un altre nivell no només guanyant la prova, sino fent-ho de manera molt sobrada... tenim molt a apendre d'ells, però per sobre de tot, la seva filosofia de l'esport: sortir a tope i al final, apretar!!!


domingo, 7 de marzo de 2010

Marató de Barcelona 2010

Diumenge 7 de Març, 8.30h d’un matí fred però amb bona temperatura per córrer, per alguns la primera marató, i per altres la segona. Aquesta vegada ens donàven cita a la gran cursa l’Ariadna, Lluís, Nic, l’Adri i jo, amb molt de suport familiar a “les bandes de la carretera”.

Ambientillo brutal abans de la sortida, més de 10.000 persnones ens concentràvem al Passeig Mª Cristina a Pl. Espanya. La veritat és que són moments amb diferents emocions…nervis, il.lusió, molta motivació, incertesa de saber si serem capaços, però tot acaba quan la cursa comença. A partir d’aquí, a sumar km i anar sentint com el teu cos va responent a mesura que passa el temps i els km.

El recorregut de la marató passa per la majoria de punts emblemàtics de la nostra ciutat, molt xulo per poder-lo disfrutar.

Com sempre a partir del 30-35km és quan comencem a patir de debó, i és on el treball mental entra en acció. Personalment, em va ajudar molt el fet de no ser la meva primera marató, i la poca experiència en aquest tipus de cursa, em va donar ales per poder acabar els últims km amb més força i motivació que l’any passat. És heavy pensar com la ment pot influir tant en el teu estat físic.

Finalment, cadascú amb els seus objectius o inclús millor, acabàvem la marató.

Adrià: 3h21m19s

Ariadna: 4h10m03s

Nic: 4h08m13s

Javi: 3h20m03s

Aquesta vegada, el Lluís va haver de plegar abans d’hora. El refredat acumulat de tota la setmana va passar factura al 28km, i molt encertadament va parar. Malgrat no l’acabés, sé que aquesta espineta que té clavada ben aviat se la treurà, i podrà dir que ja és maratonià. Ánimos Lluís!!! la siguiente a dar guerra!!