Diumenge 7 de Març, 8.30h d’un matí fred però amb bona temperatura per córrer, per alguns la primera marató, i per altres la segona. Aquesta vegada ens donàven cita a la gran cursa l’Ariadna, Lluís, Nic, l’Adri i jo, amb molt de suport familiar a “les bandes de la carretera”.
Ambientillo brutal abans de la sortida, més de 10.000 persnones ens concentràvem al Passeig Mª Cristina a Pl. Espanya. La veritat és que són moments amb diferents emocions…nervis, il.lusió, molta motivació, incertesa de saber si serem capaços, però tot acaba quan la cursa comença. A partir d’aquí, a sumar km i anar sentint com el teu cos va responent a mesura que passa el temps i els km.
El recorregut de la marató passa per la majoria de punts emblemàtics de la nostra ciutat, molt xulo per poder-lo disfrutar.
Com sempre a partir del 30-35km és quan comencem a patir de debó, i és on el treball mental entra en acció. Personalment, em va ajudar molt el fet de no ser la meva primera marató, i la poca experiència en aquest tipus de cursa, em va donar ales per poder acabar els últims km amb més força i motivació que l’any passat. És heavy pensar com la ment pot influir tant en el teu estat físic.
Finalment, cadascú amb els seus objectius o inclús millor, acabàvem la marató.
Adrià: 3h21m19s
Ariadna: 4h10m03s
Nic: 4h08m13s
Javi: 3h20m03s
Aquesta vegada, el Lluís va haver de plegar abans d’hora. El refredat acumulat de tota la setmana va passar factura al 28km, i molt encertadament va parar. Malgrat no l’acabés, sé que aquesta espineta que té clavada ben aviat se la treurà, i podrà dir que ja és maratonià. Ánimos Lluís!!! la siguiente a dar guerra!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario