El 16 de Novembre de 2008 va ser el debut en una cursa de Duatló de Muntanya. Personalment, em feia especial il·lusió, doncs era combinar una de les meves més grans aficions, la BTT, amb la modalitat de correr, que en els últims temps m'està enganxant cada cop més.
Després de dubtar-ho molt i sense estar del tot segur (la baixa a última hora del Javi em va fer repensar molt l'idea d'anar-hi o no) finalment em vaig decidir... de fet, hauria de dir que va ser la Txell i el seu suport confirmant-me que m'acompanyaria el que va fer que a les 8:30h del matí ens presentéssim a Viladecavalls...
Estava molt nerviòs.. portava poc entreno (mai havia corregut en circuit de muntanya) i mai havia fet aquesta modalitat. M'esperaven 6km corrent, 21km en BTT i després 3km més corrent. Per ser la prova del Campionat de Catalunya, hi havia un gran ambient... A les 10:30h es donava la sortida... i quina sortida!! com anava tothom!! de seguida vaig veure que el millor que podia fer era anar al meu ritme, doncs realment és espectacular com van de forts la gent que es dedica això!
Els primers 6km van anar prou bé... ritme tranquil i dosificant forces, no volia pagar la novetada... A l'arribar a l'àrea de transició, canvi ràpid i agafar la BTT.. 21km per endavant... circuit molt dur, amb constants puja-baixa, però molt divertit.. em va agradar molt i va servir perquè anés avançant a uns quants corredors..
Però el pitjor estava encara per arribar... De nou a l'àrea de transició i deixant la BTT, m'esperaven 3km de puja-baixa per la muntanya on les meves cames van dir prou... rampes i un dolor fort van fer que bona part del ciruit el fes caminant... Realment m'havia presentat sense la suficient preparació (tampoc era cap novetat...)
Amb tot, vaig poder acabar (això sempre) i amb un regust genial... Em va encantar i vaig disfrutar molt!!! i amb moltes ganes de tornar a fer-ne una altra (amb una mica més de preparació) i amb el Javi...
Donar les gràcies a la Txell... Sense el seu suport, segur que no hi hagués anat... A més, el reportatge fotogràfic i el muntatge de vídeo posterior és brutal.. i per sobre de totes les coses, veure-la allà a cada pas per l'àrea de transició és la millor de les motivacions... Gràcies!!!
