IM Zurich, el gran repte!

Per fi, m'he llançat a fer un IronMan, i Zurich és el destí escollit. El 10 de Juliol serà el gran dia, i des d'avui fins aleshores, sé que m'espera un any de molt entreno, moltes hores a sobre la bici, running a tope, i també molta piscina, però l'agafo amb moltes ganes i convençut que el disfrutaré moltíssim.


D'altra banda, també m'he plantejat un altra objectiu més a curt-mitjà termini, i que em servirà per preparar l'IM. A la propera Marató de Barcelona m'agradaria poder baixar de les 3h. Sé que és un repte que no em serà gens fàcil, però intentaré preparar-me per poder conseguir-ho.

En fi, que la temporada comença i jo amb moltes ganes i il.lusió de poder disfrutar al màxim.

La Travessa del Cargol

El passat dissabte 28 d'Agost vaig fer la travessa del Cargol a l'Escala. El recorregut era des de la platja de Riells, anar nedant en paral.lel al passeig marítim fins a l'illa del Cargol, i arribada a la platja del centre del poble de l'Escala, un total de 2.200m.

Malgrat el nedar no sigui el que més m'agradi, volia fer una travessa per veure quines sensacions tenia. La distància no era excessiva, encara que per mi sí que era tot un repte ja que mai havia sobrepassat els 2.000m, però el fet de fer-ho davant de casa em va animar a apuntar-me.

Així, em despertava amb un dia on la tramuntana ja bufava des de primera hora, i amb la mar força mogudeta també. No era el millor inici, però com ja estava apuntat no hi havia volta enrere. A les 9h. havia quedat amb els germans Tramunt al centre del poble, on recolliem el xip, i deixàvem totes les nostres coses. A les 10h. sortia el vaixell que ens aproparia a la platja de Riells. Una vegada tots els participants al vaixell i de camí cap a la sortida, ja em vaig adonar que allò no seria fàcil... el vaixell es movia amb una alegria... buff, lo que ens esperava!!

El vaixell ens va deixar a 300m de la platja, així que a saltar i cap a la línea de sortida. Crec que erem al voltant de 300 participants, i malgrat fos una travessa popular jo veia bastant Pro.

Tenia molt clar que volia començar lent, i en funció de les sensacions anar apretant. Així que llestos i cap a l'aigua!! Com sempre, em vaig posar a un costat, per evitar qualsevol tipus de cop i ja començar a nedar cómode des del principi. Els primers metres lluitant una mica contra les onades, i els següents metres... igual!! Les onades entraven de cara i era difícil no tragar aigua, i seguir una línea una mica recte...

Anava bastant mentalitzat de que allò seria llarg, però potser se'm va fer més llarg del que esperava. Volia arribar a la segona boia (més o menys sobre els 800m), on pensava que les onades ja no serien tan frontals i es podria nedar millor, però una vegada allí vaig veure que no seria així. Igual d'onades, i a més notant encara més la corrent en contra!! Així que no quedava més remei que apretar les dents i seguir lluitant!!

Amb les onades i les ulleres una mica entelades m'era difícil ubicar-me, i realment hi havia moments que no veia cap a on anava. De fet, arribant al final del passeig trobàvem una boia per encarar direcció a l'illa del Cargol. Doncs, quan hi vaig arribar, pensava que ja estava al Cargol, i quan veia a la gent que en comptes de girar seguien rectes no entenia res!!! Bé, ho vaig entendre quan vaig aixecar el cap i em vaig adonar on estava!! buff!!! bajón!!! ja que tot just havia sobrepassat el passeig i em quedaven 400m per arribar a l'illa del Cargol.

Fins allí, se'm va fer una mica durillo, molta corrent i a més va arribar una inoportuna rampa al bessó!!! Vaig haver de parar en sec, i intentar relaxar la cama. Per sort se'm va passar, però no anava molt segur que aguantés sense tornar a sentir-ne més.

Finalment, encarava la recta final on per primer cop la corrent acompanyava de cara. Creuava la línea d'arribada amb 58min, i una mica marejat de tantes onades. Com a resum puc dir que content per haver acabat la travessa, i molt satsifet perquè poc a poc vaig agafant confiança en aquesta modalitat. Enrere queden les angoixes que tenia quan em ficava al mar. De totes formes, també veig que haig de seguir nedant molt i molt per seguir millorant la técnica, i sobretot apendre a nedar amb el neopreno.

L’Escala – La Molina, gran excursió!!

Estant per l'Escala de vacances, el passat dijous 12 d'Agost vaig tindre la "gran idea" de pujar desd'aquí fins a la Cerdanya en bici. De fet, els meus pares hi havien d'anar a passar el dia, i era l'excusa perfecte per poder pujar amb bici, i baixar després amb ells. Així que tot va començar primer en veure la ruta, i saber si aquest repte d'estiu era factible. La veritat és que em van sorgir alguns dubtes, especialment el saber si físicament estaria preparat. Des de feia dies que ja no entrenava com ho havia estat fent fins aleshores, però com no tenia temps per pensar-m'ho gaire, em vaig decidir a provar-ho,... a por ello!!A les 8h sortia des de l'Escala, amb la ruta més o menys clara, i carregat amb una petita motxila amb un plàtan, un entrepà, alguns gels, un tallavents, i alguns diaris per si feia fred a les baixades.Els primers 20km van des del poble de l'Escala per la carretera general fins la sortida de l'AP-7. A partir d'aquí, direcció Banyoles per una carretera veïnal ben asfaltada, on no passava cap cotxe, i amb uns paisatges brutals! Aquest tram va ser entretingut ja que la carretera és un puja i baixa.

Així, arribava a Banyoles amb uns 40km aproximadament. A partir d'aquí comencen les primeres rampes, un petit port de 2km a la sortida de Banyoles m'avisa que la ruta no serà fàcil. Anava molt mentalitzat que el dia seria llarg, i per això vaig prendre-m'ho amb molta filosofia per no cremar-me abans d'hora. Aquesta carretera també preciosa, i amb un tràfic mínim!! Així vaig anar passant pels pobles de Mieres, Sallent, fins arribar a Santa Pau, un dels nuclis volcànics més coneguts de la zona de la Garrotxa. Va ser aquí on vaig fer la primera parada per menjar algo i agafar forces!. Sortint de Santa Pau, hi ha un parell de km més d'intensa pujada que acaben amb una baixada fins el poble d'Olot. Fins ara, el recorregut genial!!

Una vegada creuat Olot, s'agafa la nacional N-260, on el tràfic s'intensifica una mica. Es passa per la Vall de Bianyà fins arribar als túnels de Capsacosta, el primer punt conflictiu del dia. Sabia que no es podien creuar els túnels per dins, però imaginava trobar una ruta alternativa fàcil. I de fet, lo que vaig trobar va ser un port de 8km que em va desmuntar bastant mental i físicament. No m'ho esperava gens ni mica... però no hi havia alternativa, així que cap amunt!! La pujada llargueta i amb alguna rampa de desnivell durillo... semblava que no s'acabava mai. Durant la pujada, a uns 200m, tenia un ciclista que no vaig poder atrapar fins al cim. Una vegada allí vam fer plegats la baixada, fins arribar a St. Joan de les Abadesses. Sense voler-ho, el fet de trobar-me amb algú i compartir aquells km plegats em va ajudar a refer-me de la inesperada desviació. Un cop a St. Joan de les Abadesses trencava en direcció Ripoll on realment començava la prova de foc.

Davant de la església de Ripoll va caure paradeta obligatòria per carregar bidons, menjar alguna cosa i agafar més forces, perquè des d'allí fins dalt de la Collada m'esperaven bastants km d'autèntica pujada. Físicament, malgrat els km fets fins aleshores em trobava força bé, i molt conscient que ara venia la part dura.

Fins a Ribes de Freser la carretera bastant transitada, i amb un desnivell no molt fort. A partir de Ribes, és on comença la veritable collada, i és on apareixen algunes rampes importants, i més després de tants km. Va ser a partir d'aquí, on a més el cel va començar a quedar tapat, i a lo lluny es començaven a veure uns núvols amb no gaire bon aspecte... Així que a seguir per intentar parar el menys possible.

El següent poble de referència ja era Planés, al costat de Planoles, on sabia que hi havia el desviament per agafar l'antiga carretera de la collada. Per lo que vaig estar mirant la tarda anterior, el recorregut era més curt que el que passa per la carretera habitual de la collada, però lo que no sabia era la sorpresa final que m'esperava... Així, a Planés vaig agafar el desviament a mà esquerra, enllaçant amb una baixada que arriba al costat de la via del tren. A partir d'aquí, el desnivell torna a ser cap amunt! i amb una carretera estreta i amb molt poc tràfic. Al cap de 3km van aparèixer les primeres gotes, però per sort la pluja no acabava d'arrencar del tot... Molta més pressa no podia donar-me ja que les forces començaven a estar al límit. Després de 5km des de Planés, per fi arribava la poble de Tossa. Estava força desorientat ja que no sabia quants km em faltaven per arribar a dalt. Sabia que la collada era llarga i anava mentalitzat, però el fet de no tenir clara distància restant, no em tranquil·litzava ja que no podia regular les forces. A partir d'aquí, va començar l'autèntic infern de la jornada. Una vegada creuat el poble de Tossa, a mà esquerra, hi ha un pont que creua la via del tren amb un pujada brutal. La vaig agafar amb ganes i convençut que seria un petit tram... però no!! Allò és va allargar durant pràcticament 800m, i semblava que no afluixaria mai. Per sort, vaig trobar un petit descansillo però acompanyat d'una senyal de... "pròxims 3km desnivell del 10%"... buff!! No m'ho podia creure!! Joder!!

Evidentment no hi havia volta enrere, així que intentar agafar un ritme que m'ajudés a arribar a dalt com fos. Els primers 500m bé, però em vaig adonar que allò no seria fàcil, ja que les cames ja no anaven com havien d'anar, i no aconseguia sentar-me a la bici per agafar una cadència constant. Així que van aparèixer les primeres "S" a la carretera, i lo únic que buscava en l'horitzó eren alguns descansillos. Desafortunadament, ni descansillos ni res!! 3km sense cap tipus de pausa. La velocitat mitja d'aquests 3km segurament no devia sobrepassar els 10-11km/h. Realment anava parat, amb una cadència al límit per no quedar-me clavat. Al final no sé com (bé, amb molt de patiment i esforç), arribava a dalt de tot, que grande!! Semblava que la part dura havia quedat enrere i ara ja només quedava disfrutar de la baixada!!... però...

Fins aquell moment, per sort la pluja m'havia respectat, però només començar el descens direcció La Molina va començar a diluviar. També van aparèixer de cop i volta llamps i trons que feien por. La meva intenció inicial era arribar al poble de Prullans, que és on els meus pares estaven, però a mida que anava baixant vaig adonar-me que allò seria impossible. Per un costat ja no em quedaven forces, i d'altra banda cada vegada plovia més, i lo que em feia més respecte de tot, era que els llamps queien amb molta més freqüència i més a prop. Així que la meva aventura va acabar a La Molina, a sota d'un pont protegint-me dels llamps, la pluja, i fins i tot una estona de pedra.

Finalment em van sortir 161km en total, amb un desnivell acumulat en pujada d'uns 3.700m. Una gran excursió que vaig disfrutar moltíssim, però amb el regustillo amarg de no poder arribar fins on volia, així que crec que algun dia ho hauré de repetir per poder arribar fins el poble de Prullans, i espero que amb la següent vegada sigui amb la companyia del Lluís.

Aquest és el link del recorregut:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1099252

* Les fotos que hi ha no són fetes per mi, desafortunadament la càmara no va funcionar...

3r Cross Popular Vila de Llívia + Estiu 2010

Aprofitant les vacances d'estiu i els dies que hem estat amb la Txell a Llívia, el 21 d'Agost vaig participar en el 3er Cross popular de la Vila de Llívia - una cursa de 7,85km pels camins on normalment jo acostumo a entrenar-me i que em feia especial il·lusió participar-hi.

Així cap a les 12h del matí es donava la sortida a aquesta prova amb aproximadament 100 persones, un ambient molt familiar i molta calor....

El circuit, amb els primers 2km amb tendència a pujar i després, agafant el camí de Llívia cap a Onzes, amb certa tendència a la baixa i amb una mica de tot - pedra, fang, sorra, trams de riu, gespa, etc... un circuit molt maco!

Finalment i tenint en compte la meva innactivitat de les últimes setmanes, molt content d'haver-hi participat i d'acabar el recorregut en un temps de 36:10min - a 4:36 la mitja/km

http://www.llivia.org/area-esports/2010/cross-popular/fitxers/2010/activitats-esportives/cross/gtots

L'any vinent repetirem!
I a l'acabar.... la recompensa d'un bon bany amb la "family"... això no para de crèixer!! - 7 mesos...

_________________________________________________________

I encara millor les sortides amb la Argon18 que he pogut fer aquests dies de vacances. Des de repetir el circuit de bici del Half de Les Angles fins anar descobrint noves carreteres i nous ports de montanya que fan d'aquesta part dels pirineus un lloc idílic per poder entrenar...

M'han encantat les carreteres, els cols, els paisatges i les vistes. Espero poder seguir gaudint de tot aquest entorn amb la bici de carretera i estic segur que amb el Javi ens esperen grans sortides junts...

Deixo un recull de fotos d'aquests últims dies....