Marató de Barcelona... Finisher sub3h!!!

Quin gran dia va ser el passat diumenge 6 de Març!! Després d’haver entrenat durant molt de temps, dedicat moltes hores a córrer i córrer, despertar-me d’hora al matí, deixar de fer moltes coses per haver de dedicar temps a entrenar.., al final he trobat la recompensa que buscava!! Ser un sub3h!!!

Des del primer moment sabia que seria molt difícil aconseguir l’objectiu de baixar de les 3h, i anava molt mentalitzat que patiria molt, però no volia deixar perdre l’oportunitat de provar-ho. M’havia fet una chuleta on tenia els temps de pas cada 5km, i és lo que volia seguir des d’un bon començament. Els primers km van ser força ràpids, les ganes de començar a córrer van fer que apretés i tenia ganes de començar a guanyar segons. No baixava de 4’00 - 4’05 el km. Tan és així que pràcticament al km10 ja treia quasi 50 segons al meu propi pla.

La mitja marató la vaig passar amb un temps de 1h28m38s, i em sentia molt bé física i mentalment. De fet, massa i tot!! Vaig començar a pensar, que això no seria tan dur com preveia.... Els següents km seguia anant a bon ritme, 4’15 i no patint gaire.

La part dura va començar al km 28, baixant la diagonal després d’haver deixat la Torre Agbar enrera, on primer de tot vaig començar a sufrir mentalment. Sabia que venia una part que no m’agradava gens, tot lo que és la zona que passa pel lateral de les rondes fins a l’Arc de Triomf. Sort, que el patiment mental el vaig saber gestionar bé, i no se’m va fer pesat. Havia superat el primer bajón, tot seguia ok!!!. Va ser a partir del Parc de la Ciutadella on la cosa va canviar.... Començava a anar ja carregat muscularment i la petita pujada que hi ha fins arribar a l’Arc de Triomf em va fer adonar que ara començava l’autèntic patiment!! Fins arribar a Pl. Catalunya anava intentant no baixar el ritme de 4’15 - 4’20, i no perdre lo que havía guanyat al principi. Sabia que a partir d’allí, venia baixada i podria recuperar-me muscularment, però no va ser així!!!. Seguia notant dolor muscular i no volia pensar amb lo que quedava, perquè estava encara al km32. Vaig aconseguir passar aquells km prenent-me un nou gel que em va donar força, però al arribar al km37 vaig tenir el primer intent de rampa a la cama dreta. Això em va fer posar molt nerviós perquè podia perdre el temps que portava de més en un no res. Així vaig anar gestionant el temps que portava de més, sabia que fent 4’40 arribaria a l’objectiu marcat. Al km 39 la rampa va venir de nou, i ara sí que l’estravada va ser més forta. No sabia si aguantaria, i era conscient que ho podia perdre tot si havia de parar per estirar. Ara sí que anava nerviós, però havia de calmar-me. Sabia que quan més nerviós estigués, més probabilitats de que la rampa apareixes de nou. Així vaig aguantar fins al final, intentant relaxar les cames, i baixant més el ritme. Quan vaig entrar a l’Avinguda Mª Cristina, tenia 1min15s de marge, i ara sí que veia que el somni de poder baixar de 3h l’aconseguiria!!

La entrada a meta va ser brutal!! un munt de gent, i la sensació d’haver pogut superar la mítica barrera de les 3h em van fer sentir-me molt feliç i content!! ho havia aconseguit!!!
Finalment, creuava amb un temps de 2h59min18s!!

Ara toca deixar el running una mica de banda, i tornar a enganxar la piscina i la bici a tope!! que també hi ha ganes!! Pròxim gran objecitu a la vista... IM a Zurich!!!! i com no, l’any que ve amb ganes de repetir, però aquesta vegada amb companyia del Lluís!!!