B-SportLife: Tourmalet

Finalment i després de donar-hi moltes voltes, el 21 d'Agost de 2006 l'Iñaki, el germans Badia (Javi & Nacho) i el Lluís ens vam decidir anar a fer el Tourmalet... Una vegada més, sense pensar-hi gaire (doncs hi vem anar amb les nostres BTT) i amb un estat físic que deixava molt que desitjar (com sempre...)

Sortint de l'Escala, vem anar fins el poble de Luz-Saint-Sauvenour, on ens vem allotjar a un càmping a la base del Tourmalet. Només arribar, vem preparar les nostres BTT's (portàvem neumàtics de carretera) i com encara quedaven un parell d'hores de llum vem decidir fer un petit escalfament rodant per la zona i pujant els primer 5km del Tourmalet... Sens dubte ens va servir per entendre el que ens esperava per l'endemà!!

Després d'un bon sopar i havent dormit com es pot dormir en dues mini tendes, l'endemà amb un temps inmillorable ens preparàvem pel gran repte... 21km per endavant, amb un pendent mig del 10% i 1.404 metres de desnivell positiu...

Vem iniciar la pujada a un ritme tranquil. Els 4 "disfrutant" dels primers kilòmetres, pensant que era una ocasió única i realment, millor dia no podíem haver tingut. Poc a poc, anàvem guanyant desnivell i acumulant km a les cames. Cap al km.10 s'arriba al poble de Barèges-Barzun... una espècie de punt mig a partir del qual, tant pels kilòmetres acumulats com per les rampes, comença la veritable duressa del port...

El paisatge també canvia, abandonat els arbres i la vegetació per donar pas a les muntanyes verges i a ple sol seguir el camí cap els 2.115metres. A partir d'aquest punt, cadascú de nosaltres va seguir marcant el seu ritme (el principal objectiu era arribar a dalt sense parar)...

Després de més de dues hores pedalant, vem anar coronant el port !

Realment s'ha de reconéixer que és tota una experiència... 20km pujant sense pausa, amb pendents (especialment l'últim kilòmetre) infernals i a vegades et dóna la sensació que mai has d'arribar. Això si, l'ambient de ciclisme que es respira és increible. Més i més ciclistes pujant fan que aquell dia un no el pugui oblidar mai.

Un cop els 4 vem ser a dalt i després de les fotos de rigor pertinents (més alguna que altra beguda no desitjada...), començava el que seria la millor part del dia... La tornada! És a dir, el descens cap al poble... buf! mai ens havíem cansat tant baixant.. i és que 20km amb aquest pendent i sense pensar-hi gaire és espectacular... llàstima que duri tan poc! ;-)

Això sí, per la tarda i un cop recuperats, vem anar a un balneari a "recuperar" les forces, fer banys de contrastos i preparar les cames pel que ens esperava el dia següent...

Deixem un recull de fotos inoblidables i que esperem algún dia poder repetir. Ens agradaria molt poder tornar-hi.. Això si, amb una bici més adient i amb una preparació una mica més adecuada...