L'endemà d'haver pujat el Tourmalet, ens vam decidir pujar l'altre gran port de la zona, el mític Luz Ardiden... L'Iñaki ja n'havia tingut prou de BTT i va decidir quedar-se a la piscina del càmping de relax (atenció a la foto de banyador...jejeje)
Mentrestant, els germans Badia i el Lluís ens vem tornar a pujar a les BTT's i amb més il·lusió que forces a les cames vam iniciar la pujada a l'estació d'esquí.
No és un port tan llarg ni tan dur com el Tourmalet, però per uns simples aficionats com nosaltres i tenint en compte les condicions en les que estàvem, realment se'ns va fer etern...
Un altre cop un dia ideal.. sol, cap núvol i gens de vent van fer que l'inici del port fos a bon ritme... arrossegant el cansanci del dia anterior, cada un de nosaltres vem anar agafant el nostre ritme fins arribar a les primeres "grans" rampes: i és que, tal i com deiem, tot i no ser un port tan llarg com el Tourmalet, si que té dos trams de 2km cada un amb un percentatge mig de més del 10%... buf! quin martiri amb el que portàvem a sobre...
Finalment, tots tres vam coronar el port sense parar i disfrutant del paisatge... Al igual que ens va passar amb el Tourmalet, les sensacions de pujar un port d'aquestes caracterísitiques són indescriptibles !
Tan debó en un futur hi puguem tornar.
Deixem com a record un recull de més fotografies d'aquell gran dia.
Mentrestant, els germans Badia i el Lluís ens vem tornar a pujar a les BTT's i amb més il·lusió que forces a les cames vam iniciar la pujada a l'estació d'esquí.
No és un port tan llarg ni tan dur com el Tourmalet, però per uns simples aficionats com nosaltres i tenint en compte les condicions en les que estàvem, realment se'ns va fer etern...Un altre cop un dia ideal.. sol, cap núvol i gens de vent van fer que l'inici del port fos a bon ritme... arrossegant el cansanci del dia anterior, cada un de nosaltres vem anar agafant el nostre ritme fins arribar a les primeres "grans" rampes: i és que, tal i com deiem, tot i no ser un port tan llarg com el Tourmalet, si que té dos trams de 2km cada un amb un percentatge mig de més del 10%... buf! quin martiri amb el que portàvem a sobre...
Finalment, tots tres vam coronar el port sense parar i disfrutant del paisatge... Al igual que ens va passar amb el Tourmalet, les sensacions de pujar un port d'aquestes caracterísitiques són indescriptibles !
Tan debó en un futur hi puguem tornar.
Deixem com a record un recull de més fotografies d'aquell gran dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario