Triatló de Barcelona

El diumenge 5 d’Octubre de 2008 s’encetava un nou camí de futurs reptes, el món de les triatlons. La primera triatló urbana a Barcelona era l’escenari.

En aquesta ocasió, no va ser possible compartir amb el Lluís aquesta nova experiència (motius professionals li van impedir estar a la línea de sortida, l’obligació d’organitzar la triatló va ser un deure ineludible).

La convocatòria va ser al recinte de la Mar Bella a les 8.30h. Aquesta vegada m’acompanyaven l’Adri i el Blasco, i carregats amb la bici i demés complements ens fèiem un lloc en la zona de boxes. Al ser la cursa a Barcelona vaig coincidir amb força coneguts… Campa, Tramuns, Martins… em sentia com a casa!!

Com a novatos que érem vam decidir iniciar-nos amb la modalitat Sprint (750m nedant, 20km en bici i 5km corrent). Ja n’hi havia prou per ser la primera!!

A les 10.30h sonava “el pistoletazo” de sortida i… a nedar!! Quanta penya que hi havia!!! Els primers metres van ser molt durs, ja que era molt difícil articular dues braçades seguides i la gent se’t tirava a sobre…. buufff!! Quin patir!!
Quan vaig poder agafar ritme, ja portava tal desgast que amb lo únic que pensava era en no ofegar-me!! Van ser 750m en el mar molt durs…

A l’arribada em vaig recuperar una mica. La transició va ser molt ràpida, i vaig guanyar alguns segons, però… sí!! Anava amb una BTT (no com la majoria que anaven amb bici de carretera), i malgrat portar coberta mixta, veia com en els primers km tothom m’adelantava pràcticament sense fer esforç!! Quin fustre!!! Al km 10 vaig poder agafar roda d’un grupet que em van guiar fins al final del recorregut. Va ser molt maco poder recórrer la ciutat en bici passant per punts emblemàtics i amb força gent donant suport.

Ja només faltaven 5km corrent!! La veritat és que vaig començar a córrer una mica encarcarat de la bici, però ràpidament vaig agafar ritme, permetent-me el luxe de poder atrapar a l’Adri en la recta final a meta (si no li arriba a pillar un xungo, al igual l’agafo!, oi Adri?).

Amb un temps total de 2h30min finalitzava aquesta nova experiència, i content d’haver-la superat. Però… per la pròxima, crec que hauríem d’intentar fer una triatló Olímpica (sempre i quan puguem entrenar una mica més, sobretot la natació!!).

Per últim, felicitar al Lluís perquè l’organització va ser genial (como te lo curraste mac!!), i evidentment que tingui clar, que la pròxima el vull al meu costat!!!